un dijous més sense Ainhoa, Enric i Rosella

En aquesta setmana hem tingut sensacions agredolces al voltant del segrest dels cooperants.

Per un costat hem vist com el ministre Garcia-Margallo havia fet un viatge a Mali per preocupar-se pel benestar dels cooperants segrestats.
Per un altre lloc es va difondre la notícia de l’alliberament de Rosella, la cooperant sarda.

D’altra banda, s’han fet realitat les hipòtesis d’alguns dels motius del segrest: l’econòmic, demanen trenta milions d’euros a canvi dels cooperants, més l’alliberament de presos terroristes que hi ha en presons europees.

Però, aquestes notícies tenen un costat fosc.

En primer lloc l’alliberament de Rosella només ha estat una falsa notícia. No ha ocorregut. Alguns mitjans de comunicació van llançar la notícia de l’alliberament, però no l’han rectificada. Rosella continua en mans dels segrestadors, en companyia d’Ainhoa i d’Enric.

Estrany. Segurament era la voluntat d’alliberar-la, però els segrestadors no han quedat convençuts de la contrapartida que se’ls oferia.

En segon lloc, la visita del ministre no aclareix res. Ja sabem que, des del ministeri espanyol, des del govern espanyol, es preocupen per la situació dels cooperants!

Però, Calia la seua presència, en secret, per entrevistar-se amb el president de Mali?

Hem de recordar que el territori on són els cooperants segrestats, tot i ser part de Mali, és un territori on no arriba el govern d’aquell país. No és amb el president de Mali amb qui s’ha de parlar, sinó amb els líders d’aquell territori. 

Mentre totes aquestes anades i vingudes, aquestes notícies no contrastades i silencis interessats es van succeint, els cooperants, que són el que interessa, continuen segrestats.

Ara us llegiré uns versos del poeta Luali Lehsan, de la Generación de la amistad que diu:

Supongamos

Supón que cada amanecer sea una puerta de acceso al día

Supón que los sueños sean armas de fuego
Supón que el alba sea un detector de sueños
Supón que algún día te dejen entrar.

Supón que el vuelo de un pájaro se pueda enlatar en un trozo de cielo

Supón que lo subasten en un mercado
Supón que adquirirlo sea un lujo.

Supón que un niño sea un papel en blanco

Supón que la tinta que escribe su memoria triste sea siempre roja
Supón que esté en tus manos poder hacerlo con los colores del arco iris
Supón que no lo hagas por pereza.

Supón que las flores de pronto se vuelvan racistas

Y rechacen tu mano ya no por blanca, negra, o amarilla
Sino por mano.

Supón que la sonrisa se vuelva una moneda de cambio

Y supón que fueras pobre o limosnero avaro

Supón que una carcajada sea toda una fortuna

Supón que te la roben. 

Supón que el tiempo se vuelva tangible como el agua

Supón que le dé por congelarse

Supón que te sorprenda fuera de casa. 

Supón que puedan privatizar el aire.

Supón que respires a crédito

Supón que un día no puedas cumplir

Supón que te hipotequen los pulmones. 

Supón que seas sólo una hipótesis, es decir, una suposición de dios

Supón que te descarte.