Els xiquets de Vacances en Pau amb els Cooperants segrestats

Hola a tots una vegada més.

I moltes gràcies per atendre al nostre cridament.

Hui tenim, entre nosaltres una delegació molt especial, són els xiquets sahrauís que estan passant l’estiu amb famílies de la Safor.

Hui s’afigen a la nostra reclamació de llibertat per als cooperants Ainhoa Enric i Rossella.

Uns cooperants que tractaven de fer un poc més lleugera la càrrega que han de suportar els refugiats als campaments de Tinduf. Els refugiats que són els pares, els familiars, d’aquests xiquets que ara ens acompanyen. Uns refugiats que són els mateixos xiquets que ens acompanyen.

Hui, des d’aquesta plaça uneixen la seua veu a la nostra:

Per reclamar que els nostres companys tornen a casa el més prompte possible,

Per enviar un missatge d’ànim i de conhort als familiars dels cooperants.

Per exigir als responsables de les negociacions seny i celeritat.

Per esborrar el tel de silenci que s’abat sobre aquest segrest. I substituir-lo pel crit d’alegria de l’alliberament.

Per agrair a tots els cooperants que dediquen una part important de la seua vida a fer allò que haurien de fer els governs dels estats occidentals. A enderrocar el mur de separació que hi ha entre el primer món i els altres mons.

Hui, llegirem un poema de Mohamed Sidati,

Dedicat a la resistència del poble sahrauí, que també podem referir a la resistència dels segrestats

Pueblo que resistes

Pueblo que resistes

desde la noche de los tiempos
a lo indecible,
en la prueba,
en el exilio,
en tu inconmensurable orgullo
reclamas lo que es tuyo
pan,
sol
y agua.

Integrando la ciencia y el saber

levadura de tu cultura
te lanzas al asalto de las ciudadelas de la ignorancia, provocas
y desafías
prohibiciones creadas por la intolerancia.

Haciendo uso de tus arrugadas y laboriosas manos

construyes la ciudad
donde se entrelazan
nuestros sueños de paz y de justicia.

Poderoso en tu saber
logras colmar la fuente de la ciencia
bebiendo de la copa en la que se mezclan
sabiduría y destreza.

En tu genio forjas

la más afilada de las armas
para vencer enfermedades y penas y para que la planta de la esperanza
que florece en el jardín de tu libertad
encuentre el futuro soñado.