Hola a tots una vegada
més.
Una vegada més que ens tornem a reunir per tal de
clamar per l’alliberament dels nostres companys.
Una vegada més que, ofegats pel silenci, volem
cridar per trencar les cadenes que retenen Ainhoa, Enric i Rossella, i que els
impedeixen de reprendre la seua quotidianitat.
Ells van anar als campaments de refugiats sahrauís
per aportar el seu granet d’arena solidari. Ells treballaven per la pau.
La seua tasca era anònima. Però, de sobte, van
passar a ser coneguts de tots, en contra de la seua voluntat.
Ara, el silenci sobre el seu segrest, la quasi
absoluta manca de notícies ens està rosegant a tots.
La incertesa sobre el seu parador, sobre la seua
situació, és com un corcó que ens rosega l’ànim.
Però, com diu el poeta sahrauí Luali Lehsan,
encara niu en el nostre esperit un bri de rebel·lia.
Un dia, la llavor de gent com ells, els cooperants
segrestats, i molts altres, brostarà, i farem un món més lliure.
Diu així el poema:
Rebelde
Un día cualquiera me rebelaré
contra los oráculos,que me asignan mañanas sin sol,
que se niegan a augurar mis huellas
en el próximo amanecer,
borran mi nombre los atardeceres
del universo,
rifan mi corazón en una subasta de
vidas probables.
Un día cualquiera me rebelaré contra
mi especie,y volaré junto a los pájaros
y como los pájaros
me sacudiré en el cielo
este polvo condenatorio
que ahoga la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada