Un dijous més ens hem tornat a reunir per tal de reclamar l'alliberament dels tres cooperants segrestats, i per expressar la nostra solidaritat als seus familiars i als seus amics.
Hui, però, també hem hagut d'afegir a la nostra reclamació, la de justícia per al cas del jove Saïd Dambar, assassinat, ara fa un any per la policia marroquina.
A l'acte s'han llegit dos textos, que ací us reproduïm.
Bona nit a tots i a totes,
Gràcies per la vostra constància, i per haver decidit dedicar, ara i ací, un temps a clamar per la llibertat d’Ainhoa, Enric i Rosella.
Acabem d’encetar l’hivern, que és un temps de reflexió interior, i les dates en què ens trobem, siguem o no creients, són unes dates de forta tradició de reunió familiar.
Però, els nostres amics no podran compartir amb els seus familiars i els seus amics, el temps, les anècdotes, les vicissituds quotidianes perquè estan retinguts contra la seua voluntat, perquè estan segrestats, per uns criminals que pretenen obtenir, a canvi, allò que no poden aconseguir amb la raó: el sotmetiment de tot un poble, el sahrauí, que vol ser lliure.
Nosaltres, des d’ací, volem enviar un missatge d’ànim i de solidaritat als familiars, als amics i als companys d’Ainhoa, d’Enric i de Rosella. Un missatge d’esperança d’un alliberament que ja tarda massa, però que confiem que es produirà de manera satisfactòria per a tots nosaltres.
En el dia de hui, no podem oblidar, tampoc, al poble sahrauí que està patint la repressió, en el seu propi país, en el Sàhara ocupat pel Marroc. I més un dia en què es compleix un trist aniversari:
Un any sense veritat ni justícia per a Said Dambar
Hui, 22 de desembre de 2011, es fa un any del brutal assassinat del jove Said Dambar per les forces d’ocupació marroquines.
Said va ser assassinat per un policia marroquina a sang freda durant el toc de queda en què estava sotmesa la ciutat d’Al-Aaiun, la capital del Sàhara Occidental ocupat, en els dies següents al desmantellament del campament d’Gdeim Izik (8 de novembre de 2010).
Des de llavors, la seua família ha estat exigint a les autoritats l’esclariment de la veritat sobre els fets que van rodejar la mort de Said. El seu cadàver segueix, encara hui, en la morgue sense que se li haja fet l’autòpsia, la qual cosa va encontra de totes les normes legals.
La pressió per silenciar aquest crim que exerceixen les forces d’ocupació marroquines arriba a una magnitud enorme. De forma continuada exerceixen tot tipus d’intimidació i violència sobre els seus familiars,amb la finalitat de fer-los callar en la seua reivindicació de justícia.
El passat dimarts 20 de desembre, per segona vegada, el tribunal d’apel·lació d’Al-Aaiun va revisar el cas a petició de la família i va tornar a denegar l’autòpsia del cadàver.
Mentre, a l’exterior del recinte, les forces policials reprimien de manera salvatge els participants en una sentada pacífica, que havien acudit,c om acudim nosaltres ací, a reivindicar la justícia i a recolzar la família Dambar en aquests moments durs.
Aquesta família mereix saber la veritat dels fets del 22 de desembre de 2010, quan va ser assassinat Said Dambar. Volem saber què es això que les autoritats marroquines volen amagar tan tossudament.
Hui, mostrem la nostra solidaritat amb la família Dambar i exigim al govern espanyol que assumisca la seua responsabilitat com a potència administradora del territori del Sàhara Occidental en procés de descolonització, i exigisca a les autoritats marroquines l’esclariment d’una vegada del tràgic succés que li va arravatar la vida al jove de 26 anys. És temps d’exigir veritat i justícia per a Said Dambar.
Per això estem ací, a Gandia, i en d’altres ciutats a Espanya, França, Itàlia, Argentina, el Sàhara Occidental Ocupat i Algèria, estem hui alçant la veu per exigir la justícia per a Said Dambar , la justícia per al poble sahrauí.
El cas de Said no és un cas aïllat. Milers de sahrauís continuen sent assassinats impunement, desapareguts, torturats i vexats per l’ocupant marroquí al Sàhara Occidental.
Cridem hui al món que el Marroc vulnera els Drets Humans de la població sahrauí amb el consentiment de la comunitat internacional.
SAID, GERMÀ, NOSALTRES NO OBLIDEM!
SAID, GERMÀ, NOSALTRES NO OBLIDEM!
SAID, GERMÀ, NOSALTRES NO OBLIDEM!
