Cada dijous, a les 8, ens reunim a les portes de l'ajuntament de Gandia; però, si, amés de vindre, o si no podeu vindre amb nosaltres físicament, també podeu expressar la vostra solidaritat amb els companys segrestats a través d'aquest enllaç a la pàgina de la Coordinadora Estatal d'Associacions d'amistat amb el Sàhara.
http://www.saharaindependiente.org/spip.php?article1100
dilluns, 30 d’abril del 2012
divendres, 27 d’abril del 2012
Sis mesos segrestats
Hola a tots,
Ja fa més de sis mesos que ens
reunim, ací, per tal de reclamar l’alliberament dels nostres companys, Ainhoa,
Enric i Rosella.
Ja fa més de sis mesos que ells es
troben en mans d’uns terroristes que pretenen obtenir uns diners a canvi de la
seua llibertat. O això és el que confessen, perquè ningú no dubta que hi ha més
interessos al darrere.
El seu interés –o els autors
intel·lectuals del segrest- és el d’afeblir, o reduir la cadena solidària que
ens uneix amb el poble sahrauí, tant amb els refugiats com amb els que viuen
sota l’imperi del terror marroquí, al Sàhara ocupat.
Nosaltres, des d’ací no podem fer
res, només podem fer el que estem fent, solidaritzar-nos i recordar, denunciar,
aquesta situació a què estan sotmesos uns ciutadans que, com nosaltres, no
volem que el vel de silenci amb què es vol tapar el genocidi contra el poble
sahrauí continue amagant aquesta injustícia.
Nosaltres només tenim una arma, la
de la raó, la de la paraula. I la continuarem fent servir mentre continuen
aquestes injustícies.
Ens continuarem reunint ací mentre
continue aquesta barbàrie.
Hui llegirem un poema del poeta de
la Generación de la Amistad Saharaui: Saleh Abdalahi
La voz del silencio
En su infinita soledad
supo que buscaba
algo más que fantasmal, algo
categórico,algo que tuviera voz sólo para sus pensamientos
que tuviera cuerpo y la voz de su silencio.
Lo encontró en su infinita soledad
bajo el sol de abril.
Le habló de su nacimiento en la arena,
de sus largas caminatas detrás de las nubes,
de la fatiga de su horizonte,
de las espinas del camino,
de los días y noches de guerra.
Y con la tarde de abril perdió lo que en su infinita
soledad encontró.
El único que entiende la voz de su silencio.
Su sombra.
divendres, 20 d’abril del 2012
Un altre dijous per reclamar l'alliberament dels cooperants segrestats
Hola a tots i a totes,
Gràcies, una vegada més, per
vindre a aportar el vostre granet d’arena en la reclamació per l’alliberament
d’Ainhoa, Enric i Rosella –els cooperants segrestats, el passat 23 d’octubre,
mentre treballaven en la cooperació amb el poble sahrauí que espera, als
campaments de refugiats de la Hamada de Tinduf, que la comunitat internacional
es decidisca a donar més importància als Drets Humans que a determinats
interessos econòmics, particulars, que alguns ens volen fer creure que són generals.
I què fem, nosaltres, ací?
Podem aportar alguna cosa? Aportem
alguna cosa amb la nostra presència, de cada dijous, un grapadet de persones
que “no alcen ni pols ni remolí?
Crec que sí. Que és important, per
insignificant que siga el nostre gest, que continuem mantenint el nostre clam
de llibertat per als tres companys nostres segrestats. I per als altres que
també es troben en la mateixa situació.
Nosaltres no podem fer res perquè
els segrestats tornen a casa. No ho podem fer directament; però sí que fem, de
manera indirecta, mantenint el record viu d’aquesta injustícia, reclamant que
els que sí que poden fer, directament, perquè siguen alliberats, ho facen.
Des d’ací, cada dijous, enviem,
també una abraçada d’ànim als familiars i als amics dels segrestats.
Compten amb el nostre suport.
Hui llegirem uns versos del poeta
sahrauí Luali Lehsan
Residuos de otros
Somos el fragmento de un
corazón roto,
el último suspiro de un
hermano muerto.Somos el nido de un sueño ajeno.
Caminamos abrazados al
vacío de otro ser,
cuyos pasos son el
principio de nuestros pasos.Somos la reencarnación de una esperanza
cuya mirada una bala truncó.
del tiempo cuando pronuncian nuestro nombre.
Somos el mañana de un suspiro que nos impone
su prolongación hasta el infinito.
Nuestras huellas no son
nuestras,
son de los que vienen,de los que ya no están.
Son los caminos que el viento ha borrado,
redimidos con el peso de la memoria sobre nuestros días.
divendres, 13 d’abril del 2012
Concentració per l'alliberament d'Ainhoa, Enric i Rosella
Una vegada més, ens tornem a
reunir per tal de fer un sentit homenatge a Ainhoa, Enric i Rosella, els
cooperants segrestats el passat 23 d’octubre.
Ens tornem a reunir per tal de
mantenir la nostra reivindicació del seu alliberament.
Per tal d’enviar una salutació
d’afecte i d’estima als seus familiars i amics.
També volem expressar el nostre
desig que el poble sahrauí, que també es troba impedit d’exercir la seua
llibertat, puga tornar al seu país i exercir la seua voluntat d’una manera
oberta i franca.
Ja fa quasi mig anys que van els
tres cooperants van ser segrestats i encara continuen en la mateixa situació.
O pitjor.
Perquè els fets que estan ocorrent
a Mali, el territori on es troben, són preocupants per a tots;però, sobretot, per als nostres companys.
Primer va haver un colp d’estat.
Després els tuaregs del nord es van alçar contra el govern central de Bamako. I
ja han declarat la independència del territori del nord de Mali. A aquesta
revolta es van afegir els grups escindits d’AQMI. Però, el moviment
independentista tuareg és majoritàriament laic. La unió entre tuaregs i
fonamentalistes no és més que una unió d’interessos puntuals que pot explotar
més prompte que tard. I, això, amb conseqüències completament imprevisibles.
Com també ho són les conseqüències d’aquesta unió mentre dure.
Ara els colpistes, a Bamako, han
acceptat de retirar-se del poder. Però no queda gens clar –tampoc- com serà tot
el procés. A més hi ha el desig de la recuperació del territori perdut al nord.
La qual cosa pot desfermar una llarga guerra civil.
I els cooperants segrestats continuen en una situació inestable –tot i que sembla que “es troben bé” (entre cometes)-. Però encara no són lliures!
Des d’ací volem enviar una forta
abraçada als familiars i amics d’Ainhoa, d’Enric i de Rosella.
Hui llegirem uns versos del poeta
sahrauí Chejdan Mahmud Yazid
Siroco
El día se hace eterno
ya de antemano.Fatimetu agita su melhfa
y envuelve su impasible rostro
con la tela cotidiana.
Otras miradas tristes
invocan algún misterio.
Desde las vísceras
de la endeble morada
se retuerce la tranquilidad
y, de paso,
se enojan las moscas.
Allá en la penumbra
balbucea algún niño,
entonces
se desprende algún
desairado sermón
y un ambiente distante
carcome las gargantas.
En la frontera
de la jaima y la nada,
el día se hizo amargo,
y nadie quiso
maldecir a los dioses.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)