dilluns, 30 d’abril del 2012

Envia el teu missatge de solidaritat amb els segrestats

Cada dijous, a les 8, ens reunim a les portes de l'ajuntament de Gandia; però, si, amés de vindre, o si no podeu vindre amb nosaltres físicament, també podeu expressar la vostra solidaritat amb els companys segrestats a través d'aquest enllaç a la pàgina de la Coordinadora Estatal d'Associacions d'amistat amb el Sàhara.

http://www.saharaindependiente.org/spip.php?article1100

divendres, 27 d’abril del 2012

Sis mesos segrestats








Hola a tots,



Ja fa més de sis mesos que ens reunim, ací, per tal de reclamar l’alliberament dels nostres companys, Ainhoa, Enric i Rosella.

Ja fa més de sis mesos que ells es troben en mans d’uns terroristes que pretenen obtenir uns diners a canvi de la seua llibertat. O això és el que confessen, perquè ningú no dubta que hi ha més interessos al darrere.

El seu interés –o els autors intel·lectuals del segrest- és el d’afeblir, o reduir la cadena solidària que ens uneix amb el poble sahrauí, tant amb els refugiats com amb els que viuen sota l’imperi del terror marroquí, al Sàhara ocupat.



Nosaltres, des d’ací no podem fer res, només podem fer el que estem fent, solidaritzar-nos i recordar, denunciar, aquesta situació a què estan sotmesos uns ciutadans que, com nosaltres, no volem que el vel de silenci amb què es vol tapar el genocidi contra el poble sahrauí continue amagant aquesta injustícia.



Nosaltres només tenim una arma, la de la raó, la de la paraula. I la continuarem fent servir mentre continuen aquestes injustícies.

Ens continuarem reunint ací mentre continue aquesta barbàrie.







Hui llegirem un poema del poeta de la Generación de la Amistad Saharaui: Saleh Abdalahi



La voz del silencio

En su infinita soledad supo que buscaba
algo más que fantasmal, algo categórico,
algo que tuviera voz sólo para sus pensamientos
que tuviera cuerpo y la voz de su silencio.
Lo encontró en su infinita soledad
bajo el sol de abril.
Le habló de su nacimiento en la arena,
de sus largas caminatas detrás de las nubes,
de la fatiga de su horizonte,
de las espinas del camino,
de los días y noches de guerra.
Y con la tarde de abril perdió lo que en su infinita
soledad encontró.
El único que entiende la voz de su silencio.
Su sombra.




divendres, 20 d’abril del 2012

Un altre dijous per reclamar l'alliberament dels cooperants segrestats






Hola a tots i a totes,



Gràcies, una vegada més, per vindre a aportar el vostre granet d’arena en la reclamació per l’alliberament d’Ainhoa, Enric i Rosella –els cooperants segrestats, el passat 23 d’octubre, mentre treballaven en la cooperació amb el poble sahrauí que espera, als campaments de refugiats de la Hamada de Tinduf, que la comunitat internacional es decidisca a donar més importància als Drets Humans que a determinats interessos econòmics, particulars, que alguns ens volen fer creure que són generals.

I què fem, nosaltres, ací?

Podem aportar alguna cosa? Aportem alguna cosa amb la nostra presència, de cada dijous, un grapadet de persones que “no alcen ni pols ni remolí?

Crec que sí. Que és important, per insignificant que siga el nostre gest, que continuem mantenint el nostre clam de llibertat per als tres companys nostres segrestats. I per als altres que també es troben en la mateixa situació.

Nosaltres no podem fer res perquè els segrestats tornen a casa. No ho podem fer directament; però sí que fem, de manera indirecta, mantenint el record viu d’aquesta injustícia, reclamant que els que sí que poden fer, directament, perquè siguen alliberats, ho facen.

Des d’ací, cada dijous, enviem, també una abraçada d’ànim als familiars i als amics dels segrestats.

Compten amb el nostre suport.

 Però, també estem ací per reclamar que el poble sahrauí, una altra víctima d’aquest segrest, puga retrobar la llibertat; perquè puga tornar, en llibertat, al seu país..

 


Hui llegirem uns versos del poeta sahrauí Luali Lehsan





Residuos de otros


Somos el fragmento de un corazón roto,
el último suspiro de un hermano muerto.
Somos el nido de un sueño ajeno.


Caminamos abrazados al vacío de otro ser,
cuyos pasos son el principio de nuestros pasos.
Somos la reencarnación de una esperanza
cuya mirada una bala truncó.

 Somos el ayer de un abrazo,
el hoy de unos labios que saben borrar las cicatrices
del tiempo cuando pronuncian nuestro nombre.
Somos el mañana de un suspiro que nos impone
su prolongación hasta el infinito.

Nuestras huellas no son nuestras,
son de los que vienen,
de los que ya no están.
Son los caminos que el viento ha borrado,
redimidos con el peso de la memoria sobre nuestros días.


divendres, 13 d’abril del 2012

Concentració per l'alliberament d'Ainhoa, Enric i Rosella





Una vegada més, ens tornem a reunir per tal de fer un sentit homenatge a Ainhoa, Enric i Rosella, els cooperants segrestats el passat 23 d’octubre.

Ens tornem a reunir per tal de mantenir la nostra reivindicació del seu alliberament.

Per tal d’enviar una salutació d’afecte i d’estima als seus familiars i amics.

També volem expressar el nostre desig que el poble sahrauí, que també es troba impedit d’exercir la seua llibertat, puga tornar al seu país i exercir la seua voluntat d’una manera oberta i franca.

Ja fa quasi mig anys que van els tres cooperants van ser segrestats i encara continuen en la mateixa situació.

O pitjor.
Perquè els fets que estan ocorrent a Mali, el territori on es troben, són preocupants per a tots;
però, sobretot, per als nostres companys.

Primer va haver un colp d’estat. Després els tuaregs del nord es van alçar contra el govern central de Bamako. I ja han declarat la independència del territori del nord de Mali. A aquesta revolta es van afegir els grups escindits d’AQMI. Però, el moviment independentista tuareg és majoritàriament laic. La unió entre tuaregs i fonamentalistes no és més que una unió d’interessos puntuals que pot explotar més prompte que tard. I, això, amb conseqüències completament imprevisibles. Com també ho són les conseqüències d’aquesta unió mentre dure.

Ara els colpistes, a Bamako, han acceptat de retirar-se del poder. Però no queda gens clar –tampoc- com serà tot el procés. A més hi ha el desig de la recuperació del territori perdut al nord. La qual cosa pot desfermar una llarga guerra civil.

I els cooperants segrestats continuen en una situació inestable –tot i que sembla que “es troben bé” (entre cometes)-. Però encara no són lliures!

Des d’ací volem enviar una forta abraçada als familiars i amics d’Ainhoa, d’Enric i de Rosella.
 

Hui llegirem uns versos del poeta sahrauí Chejdan Mahmud Yazid

Siroco

El día se hace eterno
ya de antemano.
Fatimetu agita su melhfa
y envuelve su impasible rostro
con la tela cotidiana.
Otras miradas tristes
invocan algún misterio.
Desde las vísceras
de la endeble morada
se retuerce la tranquilidad
y, de paso,
se enojan las moscas.
Allá en la penumbra
balbucea algún niño,
entonces
se desprende algún
desairado sermón
y un ambiente distante
carcome las gargantas.
En la frontera
de la jaima y la nada,
el día se hizo amargo,
y nadie quiso
maldecir a los dioses.