Els xiquets sahrauís que passen l'estiu a la Safor han estat rebuts per les autoritats municipals de Xeresa.
En primer lloc han visitat l'ajuntament de la localitat, on, s'ha materiliatzart l'acord de col·laboració entre ambdues l'Ajuntament de Xeresa i l'ACAPS. Un acord que possibilitarà la difusió de les activitats i de la problemàtica que afecta al poble sahrauí -la causa de la descolonització inacabada i l'ocupació il·legítima del seu territori a mans del Marroc- en aquesta localitat.
En acabant de la recepció, els xiquets i les famílies han anat al poliesportiu municipal, on han gaudit d'una sèrie de jocs que se'ls havia preparat.
Hem d'agrair, també, la col·laboració de tres voluntàries de la Creu Roja e Gandia, que han preparat alguens activitats per als xiquets i han compartit el temps amb nosaltres.
En acabant d'aquestes activitats, els xiquets han gaudit d'una paella valenciana que els ha permés recuperar forces per a la continuació durant la vesprada.
També hem de senyalar que, al llarg del dia, l'ACAPS ha mantingut una paradeta informativa, des d'on ha informat als diferents usuaris del poliesportiu de les activitats de l'associació i de la problemàtica que afecta al poble sahrauí.
La colla El Rebrot i els Dolçainers de la Safor-UPG
es van sumar a la celebració i van interpretar unes albaes
en homenatge als alliberats i als sahrauís
Hola a tots,
Amics i amigues que ens heu acompanyat durant les
trenta-sis concentracions que hem realitzat des que Ainhoa, Enric i Rossella van
ser segrestats; des del 23 d’octubre del 2011.
Han estat nou mesos d’angoixa, de por, de ràbia, però també d’esperança en allò que finalment s’ha produït.
Durant aquests dies que hem, heu, mantingut encesa
la flama del record, que ens hem reunit ací per fer visible, cada setmana, el
segrest dels nostres companys, hem viscut moments d’esperança, -ens feien saber
que els cooperants estaven “bé”-; però sobretot han estat moments de
desesperança –des dels primers dies, on tot era molt estrany (amb comunicats
reivindicatius que eren desmentits seguidament; que si eren AQMI, que si eren
una escissió...); després, els llargs períodes de silenci, i, pitjor encara,
falses notícies sobre l’alliberament de la cooperant sarda, Rossella; moments d’interrogants,
d’estranyesa: com la visita secreta del president del govern espanyol a Mali,
per parlar amb el president del país; els moments del colp d’estat al mateix
Mali; i al consegüent guerra que ha dut la independència al nord de Mali (el
territori on eren retinguts els cooperants segrestats); les relacions entre els
tuaregs i els islamistes –aliats en la declaració d’independència, però oposats
en el tema de la laïcitat /religiositat; moments de por, d’angoixa, com quan
van amenaçar de matar Enric.
Han estat nou mesos en què hem volgut expressar la
nostra solidaritat amb els familiars.
Uns mesos de silenci, de penúria informativa, que
podíem entendre en raó de la discreció amb què conduir aquestes situacions, en
els quals hem expressat la preocupació, l’angoixa, la inquietud per la sort
dels cooperants.
He de confessar que, en més d’una ocasió se m’ha fet
difícil vindre ací a dir-vos que no hi havia res, que no se sabia res, a
contar-vos el no res, els dubtes, els interrogants. Però el més important era
que continuàvem mantenint erta la nostra flama de record i de reivindicació de
la llibertat per als nostres companys.
Dimecres, quan vaig rebre el primer missatge que
anunciava l’alliberament, vaig tindre certs dubtes. Però el vaig rebotar,
estàvem en les activitats de la jornada dels xiquets a Gandia, anàvem a visitar
el parc de bombers. La primera resposta que vaig tindre va ser de la
incredulitat d’un company; però, seguida d’una immediata alegria, d’un goig que
es va convertir en un bullir de missatges de felicitacions.
Tots ens felicitàvem.
Tots ens hem de felicitar, US HEM DE FELICITAR perquè,
des d’ací, gràcies a vosaltres, si bé no hem ajudat a la resolució efectiva del
segrest, sí que hem fet una cosa molt important, mantindre viva l’esperança de
l’alliberament, enviar, cada setmana un missatge d’ànim i de confort als
familiars i amics dels segrestats. Un acte simbòlic demostració d’una
solidaritat que no entén d’interessos generals.
No vull acabar sense tindre un record per a Blanca
i Montserrat, de Metges sense Fronteres que estan en algun lloc de Somàlia, i
desitjar el seu ràpid alliberament.
Finalment, crec que hem de denunciar, una vegada
més, aquest segrest com una acció que va més enllà de la simple captura d’unes
persones a canvi d’uns determinats beneficis.
Amb aquest segrest, els autors ideològics tenien
un objectiu ben clar, el de minar la resistència del poble sahrauí, el
d’afeblir els lligams solidaris que ens enllacen amb els refugiats sahrauís.
NO HO HAN ACONSEGUIT
Els cooperants ja han expressat la seua voluntat
de tornar.
Nosaltres, els amics del poble sahrauí, expressem
la nostra voluntat de continuar treballant perquè aquesta ignomínia desaparega
del mapa, perquè els sahrauís no hagen de continuar lluitant per recuperar la
llibertat. Perquè, els xiquets de les Vacances en Pau, que ara ens acompanyen
no hagen de vindre mai més des d’uns campaments de refugiats, sinó que siguen
ells els qui acullen els nostres fills al seu país del Sàhara Occidental.
Dia 18 de juliol, aniversari d'un els líders mundials defensors dels drets de les persones,
Nelson Mandela
Els xiquets sahrauís acollits a la Safor van passar una jornada completa a la capital de la comarca.
En primer lloc van ser rebuts, al saló de plenaris de l'ajuntament pels representants de la corporació municipal, encapçalada pel Sr Alcalde de Gandia, Arturo Torró.
La Sra Regidora de Benestar Social, Pilar Gavilà, va donar la benvinguda, a les famílies, als xiquets, als represetants de l'ACAPS i al Delegat sahraui; i va subratllar el lligam que manté amb els campaments de refugiats, arran de la seua presència, precisament, acollida per la família d'una de les xiquetes allí presents. Cosa, que també va comportar una mena d'homenatge a Isabel Mancebo.
El representant de l'ACAPS va agrair a les autoritats de l'ajuntament la seua col·laboració, a les famílies la seua solidaritat, sense la qual no és possible Vacances en Pau,
El Sr Mamun, Delegat del POLISARIO a València, també va agrair la solidaritat expressada, tant per part de les famílies com per la institució i els partits que són representats a la corporació municipal gandiana.
El Sr Alcalde, Arturo Torró, va subratllar la predisposició del govern que ell presideix en col·laborar amb les tasques d'ACAPS; com -també va remarcar- s'ha fet sense importar el color polític dels diferents governs gandians. I va enviar, als xiquets, un missatge: siguen feliços i passe-ho molt bé"
Foto Àlex Oltra
A continuació es va mantenir un acte, al mateix saló en record i solidaritat amb els cooperants segrestats. Es va procedir a la lectura d'un poema que relliga la situació del poble sahrauí i la dels cooperants segrestats.
No se sabia que aquesta seria l'última ocasió, l'última concentració, en que es reclamaria la llibertat, ja que hores després havia de córrer la notícia de l'alliberament dels segrestats, i del seu retorn a casa.
Foto Àlex Oltra
A continuació va començar la part lúdica de la jornada.
Els xiquets, també acompanyats per un grup de voluntaris de la Creu Roja de Gandia, van estar a la piscina municipal, on van fer jocs aquàtics i tradicionals valencians.
Foto Àlex Oltra
Foto Àlex Oltra
La jornada vespertina va continuar amb una visita al MAGa (museu arqueològic de Gandia) on els xiquets van poder participar en un taller de confecció de ceràmica tradicional de l'Àfrica negra.
Foto Àlex Oltra
Foto Àlex Oltra
Foto Àlex Oltra
Finalment van visitar el parc de bombers de Gandia, on van fer un recorregut per les instal·lacions i van poder prendre contacte amb algunes característiques del treball i de la vida dels bombers en el parc.
Foto Àlex Oltra
Foto Àlex Oltra
Foto Àlex Oltra
La jornada va acabar amb la notícia de l'alliberament dels cooperants segrestats a Mali.
Un tancament immillorable.
Només ens queda desitjar que els sahrauís també puguen tornar al seu país, amb els seus familiars.
Hui tenim, entre nosaltres una delegació molt
especial, són els xiquets sahrauís que estan passant l’estiu amb famílies de la
Safor.
Hui s’afigen a la nostra reclamació de llibertat
per als cooperants Ainhoa Enric i Rossella.
Uns cooperants que tractaven de fer un poc més
lleugera la càrrega que han de suportar els refugiats als campaments de Tinduf.
Els refugiats que són els pares, els familiars, d’aquests xiquets que ara ens acompanyen.
Uns refugiats que són els mateixos xiquets que ens acompanyen.
Hui, des d’aquesta plaça uneixen la seua veu a la
nostra:
Per reclamar que els nostres companys tornen a
casa el més prompte possible,
Per enviar un missatge d’ànim i de conhort als
familiars dels cooperants.
Per exigir als responsables de les negociacions
seny i celeritat.
Per esborrar el tel de silenci que s’abat sobre
aquest segrest. I substituir-lo pel crit d’alegria de l’alliberament.
Per agrair a tots els cooperants que dediquen una
part important de la seua vida a fer allò que haurien de fer els governs dels
estats occidentals. A enderrocar el mur de separació que hi ha entre el primer
món i els altres mons.
Hui, llegirem un poema de Mohamed Sidati,
Dedicat a la resistència del poble sahrauí, que
també podem referir a la resistència dels segrestats
Pueblo que resistes
Pueblo que resistes
desde la noche de los tiempos a lo indecible, en la prueba, en el exilio, en tu inconmensurable orgullo reclamas lo que es tuyo pan, sol y agua.
Integrando la ciencia y el saber
levadura de tu cultura te lanzas al asalto de las ciudadelas de
la ignorancia, provocas y desafías prohibiciones creadas por la intolerancia.
Haciendo uso de tus arrugadas y laboriosas
manos
construyes la ciudad donde se entrelazan nuestros sueños de paz y de justicia. Poderoso en tu saber logras colmar la fuente de la ciencia bebiendo de la copa en la que se mezclan sabiduría y destreza.
En tu genio forjas
la más afilada de las armas para vencer enfermedades y penas y para
que la planta de la esperanza que florece en el jardín de tu libertad encuentre el futuro soñado.
Una altra setmana de silenci,
malgrat les expectatives positives que teníem dies arrere.
No sabem què està passant, si les
negociacions avancen, si estan encallades. No en sabem res.
I aquesta incertesa ens colpeix
l’ànima i ens recorda el patiment que han d’estar passant els familiars dels
companys segrestats.
És aquesta incertesa la que ens
dóna el coratge de continuar insistint en la nostra reivindicació, en continuar
mantenint-la ben viva, ben present: volem que Ainhoa, Enric i Rossella tornen a
sa casa ja: lliures, sans i estalvis.
Per això continuarem insistint en
el nostre gest de solidaritat amb els familiars i els amics dels cooperants.
Hui llegirem un poema de Mohamed
Ali Ali Salem
Vientos de libertad
Vientos de libertad
emprenden
su intrépida marcha en estos saharauis caminos donde traidores y
agresores sembraron exterminio, fúnebres miradas tuercas donde flores y espectros de agonía.
Se oyen estruendos,
gemidos de dolor. Duerme el día en garras de hiena, el cielo llueve acero y mi jaima es un
torbellino de asustados rostros que huyeron de la tierra, que vuelven a la patria, mientras el viento de la
libertad lame los confines.
Hui, dia 3 de juliol, de matinada, han arribat a la Safor tretze xiquets i xiquetes que passaran l'estiu entre nosaltres.
Un estiu diferent, per a ells i per a les famílies acollidores que han decidit fer de sa casa un camp de solidaritat.
Mentre esperem l'arribada d'un parell de xiquets més, que formen part d'un grup encara no ha pogut ser enviat des dels campaments, durant aquests primers dies de juliol, els xiquets passaran les diferents revisions mèdiques (de medicina general, dentistes, i oftalmològiques) que permetran determinar les possibles carències que pateixen.
Durant la resta de l'estiu visitaran, en grup, algunes de les poblacions on tindran lloc activitats lúdiques i més formals, com ara la visita als ajuntaments, per tal d'agrair la solidaritat que es vehicula, també des dels òrgans del poder local.
Des de l'ACAPS la Safor, volem expressar el nostre agraïment a les famílies acollidores, sense les quals el programa no seria possible. Unes famílies que practiquen el concepte de solidaritat obrint les portes de sa casa a uns xiquets que formen part d'un poble que ha estat ignorat, i està sent ignorat, pels països occidentals, i, sobretot, per la potència colonial, el Regne d'Espanya, que té -segons ho afirma la mateixa ONU- la responsabilitat legal i administrativa del territori del Sàhara Occidental i dels seus habitant.
Mentre un govern del Regne d'Espanya no pose en marxa la solució al conflicte (una solució que la mateixa ONU ha posat damunt de la taula de negociacions -el referèndum d'autodeterminació-) les famílies acollidores, les associacions d'amistat amb el poble sahrauí, com l'ACAPS la Safor, hauran de seguir existint per tal de posar un mínim remei a la situació. Un remei que, dissortadament, no és la solució.
Cal recordar que el programa Vacances en Pau és destinat als xiquets que viuen en els campaments de refugiats sahrauís de Tinduf (Algèria) a causa de l'ocupació militar que va realitzar, a partir de l'any 75, el Regne del Marroc. Una ocupació que malgrat no ser reconeguda, legitimada, per cap estat del món, i que va provocar una guerra amb milers i milers de morts, desapareguts, torturats... continua sent reconeguda (fins i tot ajudada per potències occidentals autoanomenades democràtiques).
Mentre aquesta situació continue, els xiquets sahrauís continuaran necessitant d'aquestes Vacances en Pau que els allunyen de l'horitzó dels campaments de refugiats, almenys temporalment.
Un any més, per a l'ACAPS la Safor, arriba la cita de la Fira del motor d'Oliva, que representa el pas previ al tret d'eixida de la campanya estiuenca Vacances en Pau.
La Fira del motor és una plataforma més des d'on s'explica als visitants la situació en què es troba el poble sahrauí i les accions que, des d'ACAPS la Safor, i des de l'arc solidari amb el Sàhara, es porten a terme al nostre país.
Enguany també hi presentem les samarretes amb què, cada any, volem mantindre una presència visual al carrer. Les que hem fet aquest any giren al voltant d'una idea: "vols ser saforahui?" com a símbol de la unió solidària entre saforenc i sahrauí.
Els dolços i pastissets preparats per voluntàries de l'associació, com de costum, també han tingut molt d'èxit entre els que s'acostaven a la paradeta.
+web+gran.JPG)
