VACANCES EN PAU 2012

Des de l'ACAPS estem ja preparant les Vacances en Pau 2012.
Ara és el moment de buscar les famílies que acolliran els xiquets sahrauís que formaran part del grup que passarà l'estiu entre nosaltres.
Ací teniu un díptic de presentació de la campanya.
Si algú desitja més informació, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres.
Des d'ACAPS hem de dir que ho tenim tot preparat perquè els xiquets puguen vindre, només ens calen les famílies.
Cada família que s'apunta al programa és un xiquet més que podrà vindre.

CONCENTRACIÓ PER AINHOA, ENRIC ROSELLA I SAÏD DAMBAR

Un altre dijous, en hem tornat a concentrar per demanar l'alliberament dels cooperants segrestats.
Ací teniu el text que va ser llegit:

Bona nit a tots i a totes.

Una vegada més, ens reunim, ací per expressar la nostra solidaritat amb Ainhoa, Enric i Rosella, els cooperants segrestats per treballar pels habitants d’uns camps de refugiats que planten cara a un imperialisme genocida sostingut per la complicitat d’algunes democràcies occidentals.

El temps passa de manera inexorable.

Però, des d’aquell 23 d’octubre -que no s’esborrarà de la memòria d’Ainhoa, d’Enric i de Rosella-, a ells, se’ls ha parat el temps. Des d’aquell dia es troben als llimbs, separats del món, del seu món, del nostre món, dels seus amics, dels seus familiars.

Els nostres problemes, greus, per a ells no són res. La seua agonia, ara, és la lluita per poder tornar amb els seus. Una lluita que no està a les seues mans, sinó a les mans dels negociadors, dels segrestadors –i també a les nostres mans-. Ells viuen amb l’ai al cor, amb l’angoixa,de no saber què serà el dia de demà, si continuaran segrestats, si seran alliberats,... si continuaran vius.

Ací hem hagut d’esperar a una trobada diplomàtica, ara fa uns dies, perquè el rei expressara el seu desig per l’alliberament dels segrestats. Hem de lamentar que hagen hagut de passar tants dies, i tantes ocasions, per haver-ho fet abans i d’una manera més contundent.

Nosaltres, des d’ací, no podem fer molt, o sí!

La nostra acció és una flama d’esperança que reben els seus familiars i els seus amics. Una flama que, de ben segur, ells també reben d’alguna manera. N’estic convençut.

La nostra acció és un símbol. És el símbol de les persones que creiem en la justícia, en la llibertat. És el crit pacífic de David que s’alça contra Goliat, convençut que, al remat, es farà justícia.

Som pocs, però representem tot un gran grapat de gent que desitja la solució –feliç- d’aquest segrest i del conflicte que hi ha al darrere: l’ocupació il·legal del Sàhara. La repressió de tot un poble en benefici d’uns interessos generals que no poden sinó produir-nos fàstic.

Recordem les paraules de Gandhi: “Tot el que faces en la vida serà insignificant, però és molt important que ho faces”.

I per això estem ací, perquè és molt important.

Dijous passat us comentava que la nostra constància no cau en sac trencat: els amics i els familiars dels companys segrestats reben, el nostre afecte i la nostra solidaritat.

I l’agraeixen. Ací teniu una carta que ens han enviat des de l’associació d’Extremadura, de la qual és membre Ainhoa.

Diu:

En primer lugar daros las gracias por manteneros fuertes y conseguir que jueves tras jueves esta concentración tan solidaria y humana permanezca activa.

Desde la Asociación queremos deciros que estamos convencidos de que toda esta pesadilla acabará bien y tendremos a Ainoha, Enric y Rosella entre nosotros muy pronto.

Un abrazo para todos vosotros y principalmente para la familia de Ainoha.

Igualmente para sus amigos, que os podemos asegurar son muchísimos.

Os adjunto un escrito del presidente agradeciendo vuestro interés.

Atentamente:

Catalina Murillo Caballero

La carta del president de l'associació extremanya diu:

Desde la Asociación de Amigos y Amigas del Pueblo Saharaui de Extremadura queremos agradecer todo el apoyo que en estos momentos tan difíciles estamos recibiendo de todas las autoridades, organizaciones y particulares.

Muchas gracias por vuestra preocupación y cariño.

Eduardo Martín Chávez

Presidente AAPSEX

12a CONCENTRACIÓ PER AINHOA, ENRIC ROSELLA I SAÏD DAMBAR

Un dijous més, ens he tornat a reunir, a la plaça de l'Ajuntament de Gandia, un grup de persones sensibilitzades amb el patiment dels cooperants segrestats, i de les seues famílies i amics.

Ací teniu el parlament que s'hi ha llegit.

Bona nit a tots i a totes,  i

Una vegada més, moltes gràcies per acompanyar-nos en aquest acte.

Un acte que –a alguns- pot semblar inútil,

Inútil perquè no serveix directament per a la consecució del nostre objectiu: l’alliberament dels cooperants segrestats.

Però, puc dir-vos que res més lluny de tot això.
La vostra presència, testimonial, va molt més lluny de tot això.
La vostra presència, ara i ací, i cada dijous, des del dia 23 d’octubre, significa que tenim memòria, que tenim constància, que tenim sensibilitat. i, sobretot, que estimem la llibertat, perquè la llibertat retallada a algú de nosaltres és la llibertat que ens retallen a tots nosaltres.
Aquesta atemptat perpetrat en les persones d’Aihnoa, d’Enric i de Rosella, és un atemptat contra la llibertat de tots nosaltres.

L’amor al proïsme no coneix fronteres ideològiques ni confessionals

Venint ací fem nostres les paraules del poeta que diuen:

Qual els nazis van vindre a buscar els comunistes,
Vaig callar,
Perquè jo no era comunista,
Quan van empresonar socialdemòcrates,
Vaig callar,
Perquè jo no era socialdemòcrata
Quan van vindre a buscar els sindicalistes,
No vaig protestar,
Perquè jo no era sindicalista,
Quan van vindre a buscar els jueus,
No vaig protestar,
Perquè jo no era jueu,
Quan, finalment, van vindre a buscar-me,
No hi havia ningú més que poguera protestar.
 

Reunint-nos ací, estem enviant un missatge de solidaritat i d’afecte als amics i als familiars dels segrestats. Un missatge que ells coneixen i que agraeixen.

Reunint-nos ací, estem enviant un missatge als responsables últims del segrest. No ens callaran fàcilment.
Reunint-nos ací, estem fent ús d’un dels béns més preats que tenim, i que no volem perdre, la llibertat de pensar, de criticar, de denunciar.

I, la veritat, us puc dir que aquestes concentracions fan el seu efecte, molesten els seguidors dels colonialistes, que ja ens han fet saber, de manera covarda, és clar, que no els agrada que fem ús de la nostra llibertat.
Per acabar, us vull demanar, una vegada més, que expressem, amb un aplaudiment, la nostra solidaritat amb els cooperants segrestats: amb tots els cooperants
Per la tasca que feien, per la tasca que fan, que no és altra, en definitiva, que la que haurien de fer els poder públics.

VOLEM QUE AHINOA, ENRIC I ROSELLA TORNEN A CASA, JA!

El passat 23 d'octubre, Ahinoa, Enric i Rosella, van ser segrestats per uns malfactors, per uns terroristes a sou de l'imperialisme que, ara, no saben què fer amb ells.

Mentre ells estaven segrestats, als nostres pobles han passat moltes coses, molts canvis, fins i tot hem entrat en un any nou. Per a ells, però, la vida s'ha aturat, res no ha canviat, continuen en mans dels seus captors. Sense saber què els deportarà el futur més immediat. Es troben en la terrible situació d'ignorar si el dia que viuen serà l'últim, o n'hi haurà molts més en el seu, ja llarg i inacabable, segrest.

Hui dijous ens hem tornat a concentrar, a la plaça de l'Ajuntament de Gandia, una vintena de persones, per reclamar la seua immediata posada en llibertat.

En la concentració, a través de la qual hem volgut expressar la nostra solidaritat amb els companys segrestats, amb les seues famílies i amb els seus amics, hem denunciat la complicitat dels autoanomenats demòcrates que ploren fàcilment davant la mort d'algun dictador, que fan les mil i una genuflexions -mentre li presenten una ofrena floral- davant de la tomba dels genocides, que soterren els seus principis de democràcia, de llibertat, de drets humans..., sota les tones de fum d'un suposat interés general, que s'apressen a visitar-lo per retre-li la deguda pleitesia...
Una complicitat que evidencia els interessos particulars de tota la rècua de dirigents corruptes que deixen de costat el respecte i la defensa dels drets humans sempre que hi ha algun pessic d'on traure profit.

Mentre dure aquest segrest, des d'ACAPS la Safor, volem denunciar, una vegada més, el segrest de la llibertat que ens fa, a tots, menys lliures, més sotmesos als poders que pretenen controlar les persones.

Mentre els nostres companys, i el poble sahrauí, continuen segrestats per mor de la claudicació als designis imperialistes, oligarques, que volen sotmetre les persones al poder de les mercaderies, als països "democràtics" estarem tan mancats de llibertat com als països sotmesos a dictadures de qualsevol signe.