Ací teniu el text que va ser llegit:
Bona nit a tots i a totes.
Una vegada més, ens reunim, ací per expressar la nostra solidaritat amb Ainhoa, Enric i Rosella, els cooperants segrestats per treballar pels habitants d’uns camps de refugiats que planten cara a un imperialisme genocida sostingut per la complicitat d’algunes democràcies occidentals.
El temps passa de manera inexorable.
Però, des d’aquell 23 d’octubre -que no s’esborrarà de la memòria d’Ainhoa, d’Enric i de Rosella-, a ells, se’ls ha parat el temps. Des d’aquell dia es troben als llimbs, separats del món, del seu món, del nostre món, dels seus amics, dels seus familiars.
Els nostres problemes, greus, per a ells no són res. La seua agonia, ara, és la lluita per poder tornar amb els seus. Una lluita que no està a les seues mans, sinó a les mans dels negociadors, dels segrestadors –i també a les nostres mans-. Ells viuen amb l’ai al cor, amb l’angoixa,de no saber què serà el dia de demà, si continuaran segrestats, si seran alliberats,... si continuaran vius.
Ací hem hagut d’esperar a una trobada diplomàtica, ara fa uns dies, perquè el rei expressara el seu desig per l’alliberament dels segrestats. Hem de lamentar que hagen hagut de passar tants dies, i tantes ocasions, per haver-ho fet abans i d’una manera més contundent.
Nosaltres, des d’ací, no podem fer molt, o sí!
La nostra acció és una flama d’esperança que reben els seus familiars i els seus amics. Una flama que, de ben segur, ells també reben d’alguna manera. N’estic convençut.
La nostra acció és un símbol. És el símbol de les persones que creiem en la justícia, en la llibertat. És el crit pacífic de David que s’alça contra Goliat, convençut que, al remat, es farà justícia.
Som pocs, però representem tot un gran grapat de gent que desitja la solució –feliç- d’aquest segrest i del conflicte que hi ha al darrere: l’ocupació il·legal del Sàhara. La repressió de tot un poble en benefici d’uns interessos generals que no poden sinó produir-nos fàstic.
Recordem les paraules de Gandhi: “Tot el que faces en la vida serà insignificant, però és molt important que ho faces”.
I per això estem ací, perquè és molt important.
Dijous passat us comentava que la nostra constància no cau en sac trencat: els amics i els familiars dels companys segrestats reben, el nostre afecte i la nostra solidaritat.
I l’agraeixen. Ací teniu una carta que ens han enviat des de l’associació d’Extremadura, de la qual és membre Ainhoa.
Diu:
En primer lugar daros las gracias por manteneros fuertes y conseguir que jueves tras jueves esta concentración tan solidaria y humana permanezca activa.
Desde la Asociación queremos deciros que estamos convencidos de que toda esta pesadilla acabará bien y tendremos a Ainoha, Enric y Rosella entre nosotros muy pronto.
Un abrazo para todos vosotros y principalmente para la familia de Ainoha.
Igualmente para sus amigos, que os podemos asegurar son muchísimos.
Os adjunto un escrito del presidente agradeciendo vuestro interés.
Atentamente:
Catalina Murillo Caballero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada