dijous, 19 de gener del 2012

12a CONCENTRACIÓ PER AINHOA, ENRIC ROSELLA I SAÏD DAMBAR




Un dijous més, ens he tornat a reunir, a la plaça de l'Ajuntament de Gandia, un grup de persones sensibilitzades amb el patiment dels cooperants segrestats, i de les seues famílies i amics.

Ací teniu el parlament que s'hi ha llegit.


Bona nit a tots i a totes,  i
Una vegada més, moltes gràcies per acompanyar-nos en aquest acte.

Un acte que –a alguns- pot semblar inútil,

Inútil perquè no serveix directament per a la consecució del nostre objectiu: l’alliberament dels cooperants segrestats.
Però, puc dir-vos que res més lluny de tot això.
La vostra presència, testimonial, va molt més lluny de tot això.
La vostra presència, ara i ací, i cada dijous, des del dia 23 d’octubre, significa que tenim memòria, que tenim constància, que tenim sensibilitat. i, sobretot, que estimem la llibertat, perquè la llibertat retallada a algú de nosaltres és la llibertat que ens retallen a tots nosaltres.
Aquesta atemptat perpetrat en les persones d’Aihnoa, d’Enric i de Rosella, és un atemptat contra la llibertat de tots nosaltres.

L’amor al proïsme no coneix fronteres ideològiques ni confessionals
Venint ací fem nostres les paraules del poeta que diuen:

Qual els nazis van vindre a buscar els comunistes,
Vaig callar,
Perquè jo no era comunista,
Quan van empresonar socialdemòcrates,
Vaig callar,
Perquè jo no era socialdemòcrata
Quan van vindre a buscar els sindicalistes,
No vaig protestar,
Perquè jo no era sindicalista,
Quan van vindre a buscar els jueus,
No vaig protestar,
Perquè jo no era jueu,
Quan, finalment, van vindre a buscar-me,
No hi havia ningú més que poguera protestar.
 

Reunint-nos ací, estem enviant un missatge de solidaritat i d’afecte als amics i als familiars dels segrestats. Un missatge que ells coneixen i que agraeixen.
Reunint-nos ací, estem enviant un missatge als responsables últims del segrest. No ens callaran fàcilment.
Reunint-nos ací, estem fent ús d’un dels béns més preats que tenim, i que no volem perdre, la llibertat de pensar, de criticar, de denunciar.

I, la veritat, us puc dir que aquestes concentracions fan el seu efecte, molesten els seguidors dels colonialistes, que ja ens han fet saber, de manera covarda, és clar, que no els agrada que fem ús de la nostra llibertat.
Per acabar, us vull demanar, una vegada més, que expressem, amb un aplaudiment, la nostra solidaritat amb els cooperants segrestats: amb tots els cooperants
Per la tasca que feien, per la tasca que fan, que no és altra, en definitiva, que la que haurien de fer els poder públics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada