14 dijous clamant per la llibertat d'Ainhoa, d'Enric i de Rosella

Un dijous més, i ja én són catoze, un grup ens hem aplegat per tal de reclamar l'alliberament dels cooperants segrestats.



Ací teniu el text que s'ha llegit a la concentració

Bona nit  a tots i a totes.

Un dijous més ens trobem ací, perquè Ainhoa, Enric i Rosella (com tampoc Montserrat i Blanca) encara no han tornat a casa, encara no poden tornar a casa, perquè es troben retinguts, d’una manera covarda, per uns segrestadors que els retenen per tractar d’aconseguir per la força de la violència el que no poden aconseguir amb la força de la raó.                     

Hi ha una màxima popular que diu que la falta de notícies és una bona notícia.

Però, a nosaltres no ens agrada aquest silenci. Aquest silenci que parla de la inutilitat, de la inèpcia, dels responsables que haurien d’haver impedit aquest segrest.

Aquest segrest i molts d’altres patiments.

Els diferents governs del Regne d’Espanya, com els estruços, han amagat el cap en l’arena de l’ONU per espolsar-se la seua responsabilitat.

Sense recordar que ells també són l’ONU.

Ells també formen part de l’assemblea que va decidir que, l’any 98, del segle passat, es convocara un referèndum d’autodeterminació al Sàhara.

Ells també formen part de l’ONU que permet que el Marroc se salte, sistemàticament, tots els acords internacionals que afecten el territori del Sàhara Occidental.

Ells també formen part de l’ONU, que diu que el Regne d’Espanya és, jurídicament, el responsable del territori i de la població autòctona del Sàhara Occidental.

Si aquests governs, responsables de la seua actuació irresponsable, hagueren fet el que s’havia de fer, ara –no només no tindríem aquests cooperants segrestats- sinó que tampoc no hi hauria centenars de milers de persones (els sahrauís refugiats als campaments de Tinduf) també exiliats –segrestats d’alguna manera-, així com els altres centenars de milers de sahrauís que viuen sota la bota militar de l’ocupació marroquina (un altre segrest).

Els amics Ainhoa, Enric i Rosella, són unes víctimes d’aquesta inèpcia, o, potser seria millor dir, d’aquesta conjunció d’interessos foscos, inconfessables que fan que les raons d’estat maten, una vegada més la raó.

Us torne a transmetre l’agraïment dels amics i familiars per la vostra constància en l’expressió de suport que significa la vostra presència ací.

I us convide a expressar, una vegada més, la nostra solidaritat amb ells i amb els seus amics i familiars amb un sentit aplaudiment.