16a concentració per l'alliberament dels cooperants segrestats

Avui dijous, dia 16 de febrer, ens hem tornat a concentrar un grapat d'amics del poble sahrauí per tal de demanar l'alliberament dels cooperants segrestats.

Ací teniu el text que s'hi ha llegit.

Bona nit a tots i a totes.

Ja se’ns fan llargs aquests dies, dies de silenci i de no saber; ja portem quasi quatre mesos reunint-nos ací per recordar els nostres companys segrestats. Per reclamar el seu alliberament. Per enviar un missatge de solidaritat als seus familiars i amics.

Però, pensem que, a ells, se’ls estan fent encara més llargs. Amb la incertesa del resultat, del seu propi futur, de la seua pròpia vida.

Hem de dir que, suposem que la visita de l’actual ministre d’exteriors del govern del Regne d’Espanya, a Algèria, també haurà servit per parlar del tema del segrest.

Ell, i els familiars dels segrestats tindran notícies de la situació en què es troben els cooperants.

No n’informen perquè es considera que, en aquestes situacions, la discreció és més efectiva per a la resolució positiva del segrest, per a l’alliberament dels segrestats.

Podem entendre aquest silenci.

Però no volem deixar de reunir-nos per expressar la nostra repulsa a actes com aquests que soscaven la llibertat, ara en concret dels cooperants als campaments de refugiats sahrauí; així com la llibertat dels habitants dels campaments; així com, de retruc la nostra llibertat.

Mentre ells, els cooperants, i els sahrauís, no siguen lliures, nosaltres tampoc no ho serem.

I, ara, permeteu-me que us llija un poema de Zahra el Hasnaui Ahmed, un poeta de “la generación de la amistad”

Voces

Quizá pienses que tu voz no me llega,

Que el malvado siroco la rapta

antes de llenar mis sentidos.

Quizá sueñes que el eco es mudo

el espejo ciego y los versos

se acobardan.

Se agolpan tus clones,

y alborotados pugnan

por salir en blanco y

negro de mi garganta.

A veces escupo,

casi siempre embucho,

ira, sangre,

paz, tierra.

Quisiera encadenar

tus manos a las mías,

el techo oscuro

abrir a las estrellas. 

Quisiera, los ojos

limpiar de rabia.

Treinta voces,

treinta veces,

repiten la historia,

porque nadie pudo,

nada puede domar

las voces que rozan el alma.

-------------------------------------

Zahra va nàixer a Al-Aaiun, la capital de l'antic Sàhara espanol.

Després de la invasió marroquina, que va succeir l'abandó espanyol del territori,

va seguir es tudiant espanyol al Sàhara ocupat, en un institut espanyol a mil quilòmetres de la seua ciutat natal.

A Madrid, va estudiar a la Facultat de Filologia de la Universitat Complutense, i va seguir alguns cursos a Londres per tal de completar la seua formació en llengua anglesa.

Va tornar als campaments de refugiats sahrauí, i va treballar a la Ràdio NAcional Sahrauí en el departametn de programacions en llengua espanyola.

Actualmetn resideix en Espanya, on ha participat en l'antologia de poesia sahrauí contemporània "Aaiún, gritando lo que se siente" (Universitat Autònoma de Madrid, 2006)

És membre fundador de la Generación de la Amistad sahrauí.