Bona nit a tots i a totes.
Un dijous més, i ja en són quinze!
Ens tornem a reunir, ací, per
reclamar l’alliberament dels cooperants segrestats mentre treballaven als
campaments de refugiats del Sàhara.
La veritat és que ja hem dit tot
el que havíem de dir:
- Volem que els
cooperants tornen a casa, sans i estalvis
- Volem que els
sahrauís, que viuen refugiats a Tinduf, des de l’any 76 puguen tornar a
casa, i expressar, en llibertat, què volen per al seu futur.
Permeteu-me que, aquesta nit,
compartim les paraules d’un poeta que expressava, ja fa molts anys, el sentit de
concentracions com les nostres.
L'ESTACA·
Lluís Llach, 1968
L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal,
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca
a on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba,
tomba,
ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.
Però Siset, fa molt temps ja
les mans se'm van escorxant
i quan la força se me'n va
ella es més forta i més gran.
Ben cert sé que està podrida
i és que, Siset, pesa tant
que a cops la força m'oblida,
torna'm a dir el teu cant
Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.
L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se'l va emportar,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada