Hola a tots,
Una vegada més, moltes gràcies per dedicar, amb
nosaltres, un temps a mantenir encesa la flama del record dels companys
segrestats.
Els companys segrestats, ells y molts altres que
hi ha en la seua situació, no ixen a la tele. No se’n parla. La voràgine
informativa passa del futbol a la crisi que ens afecta.
Però, temes com el que ens porta ací,cada dijous,
des del mes d’octubre, no tenen lloc a la tele més que per alguna qüestió
puntual. És clar que no hi ha moltes novetats. Però, hem de dir que, per
exemple, trobem a faltar reflexions, anàlisis, sobre allò que està passant al
territori, sobre els actors del conflicte en què es troben immersos, sense
voler-ho, els nostres companys.
Tampoc no informen molt, de les causes, dels
actors, de la situació en què sí que estaven immersos: el cas de la
descolonització inacabada el Sàhara Occidental.
El silenci que rodeja la situació en què es troben
els segrestats es pot entendre en la discreció. Però discreció no és sinònim
d’oblit. I, això és el que sembla que cobreix el cas.
Nosaltres, des d’ací, volem visualitzar el
problema. Volem llançar un crit on expressem la nostra indignació pel segrest,
i pels seus motius.
Volem enviar una salutació afectuosa als familiars
i amics dels segrestats.
Hui llegirem uns versos del poeta Chejdan Mahmud
Yazid.
Madrastra
Me despojaron de ti,
ahora no soy nadie.¿Sabes?
talé ladrillos
bajo tu atenta mirada,
tratando de lograr una imagen,
y no pude.
Corrí por campos minados
y disparé balas vírgenes,
para el bien de mi futuro,
y se me olvidó el porvenir.
Quise ser amigo del diablo
y amante de una bruja,
mas, me repudiaron.
También subí
árboles gigantes,
y, sin creerlo, vi las cosas,
todas,
a mi altura o más grandes,
¿Qué más puedo perjurar?
Ahora estoy muy viejo
y reencarnado en el demonio,
tengo cien cabezas y mil lenguas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada