dijous, 21 de juny del 2012

Ja fa vuit mesos que Ainhoa, Enric i Rossella van ser segrestats




Hola a tots un dijous més.



Un dijous més ens reunim per tal d’expressar la nostra solidaritat amb els familiars i els amics d’Ainhoa, d’Enric i de Rossella.
I ja porten vuit mesos en captiveri.

En aquests darrers dies, tot i que la premsa espanyola no se n’ha fet ressò, alguna cosa s’ha mogut.

El portaveu del MUJAO, el Moviment per la unitat i la djihad a l’Àfrica Occidental) ha anunciat l’existència de nous contactes.

Hem pogut saber que el bloqueig de les negociacions –que ja durava setmanes- s’ha trencat, que les parts tornen a parlar.

Esperem que puguen portar ben prompte a l’alliberament dels tres cooperants, i que aquests puguen tornar a ser amb els seus sers estimats.

Des d’ací només podem desitjar que això ocórrega el més prompte possible.

Però, la nostra acció, la vostra acció, de reunir-nos, ací, cada dijous, continuarà mentre els nostres companys no gaudisquen de la llibertat desitjada.





Ara llegirem un poema de Bahia Mahmud Awah



Reflexión



El tiempo se impacienta de agonía y dolor
mientras las frías noches se conservan en cada
esquina.
La larga peregrinación penetra en el nuevo milenio.
nuestras almas se alimentan lentamente de hermosas
visiones.
Quiero contener la calma sobre ese olvidado pecho
dibujar sus encantos para deshacerme de la desdicha
empujar con fuerza para alcanzarte y nunca volver los
ojos hacia atrás.
Vivir la evasión de los días en busca de la bondad de
los recuerdos
para contemplar mi arraigada memoria.
Pero no levantar las montañas para ver las infinitas
estrellas
sino recordar, porque en cada recuerdo
hay un sueño sobre el cual descansa mi alma.
Enlazar la fuerza para alcanzar la inseparable línea
del camino iniciático de la vida.
No ver más pasos hasta darme cuenta de cómo fue la
última lluvia
que quiso remediar la existencia de un desierto
convertido en una hermosa sabana.
Saber que la alegría es un remedio de cada instante,
es un escape y no una delegación de cada sonrisa
percibida después de una profunda lágrima.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada