divendres, 29 de juny del 2012

Una setmana més de segrest i desassossec




Hola a tots,
Un altre dijous venim ací a recordar la situació en què es troben els cooperants Ainhoa, Enric i Rossella.
Ja porten vuit mesos en mans dels terroristes del grup autodenominat MUJAO.
Vuit mesos de penúries als quals, ara, s’afig, sens dubte, les provocades per l’asfíxia que es pateix al desert.
Fa un parell de setmanes parlàvem d’una revitalització de les negociacions, però no hem sabut molt més.
És cert que la discreció és una màxima en aquests afers. Una màxima que ha d’ajudar a portar a bon terme les negociacions.
Hem sabut, però, que el ministre italià d’afers exteriors ha fet unes declaracions sobre la –esperem- pròxima resolució del segrest. On afirmava, també, que la cooperant italiana es trobava en bon estat.
Desitgem que això siga ampliable als cooperants Ainhoa i Enric. I, certament, a tots els altres segrestats que es troben en mans d’aquest grup. I, com no, Montserrat i Blanca, de Metges Sense Foronteres, que són en algun lloc de Somàlia, també segrestades.
La nostra presència, ací, és un símbol del desig de resolució positiva del segrest.
Des d’ací, cada dijous, amb la paraula i els aplaudiments, volem enviar un missatge d’esperança i d’ànim als familiars dels segrestats.

Hui llegirem un poema de Liman Bocha que parla del Sàhara Occidental, dels sahrauís; però sobretot de la importància de la solidaritat.
Diu així:
Deseo de un pez
Antes de ver el primer pez
aletear sus encendidos colores.
Antes de presenciarlo
en la horca del anzuelo
con helados ojos de sobresalto.
Antes de ver el mar,
por primera vez.
En la escuela del exilio,
el maestro contaba
que hay un pez varado
en medio del Sáhara
y su deseo es volver al océano:
el maestro extendía sus brazos,
y debajo de ellos surgía el océano.
Des de la otra orilla
el pez deshidratado
serpenteaba y caía…
Y el pez sólo podía volver
-decía el maestro-
con la acústica de nuestros aplausos.


Enviem, des d’ací, ara, un aplaudiment que faça possible aquests desitjos que ens han dut un dijous més, a aquesta plaça.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada