Hola a tots un dijous més,
Una altra setmana de silenci,
malgrat les expectatives positives que teníem dies arrere.
No sabem què està passant, si les
negociacions avancen, si estan encallades. No en sabem res.
I aquesta incertesa ens colpeix
l’ànima i ens recorda el patiment que han d’estar passant els familiars dels
companys segrestats.
És aquesta incertesa la que ens
dóna el coratge de continuar insistint en la nostra reivindicació, en continuar
mantenint-la ben viva, ben present: volem que Ainhoa, Enric i Rossella tornen a
sa casa ja: lliures, sans i estalvis.
Per això continuarem insistint en
el nostre gest de solidaritat amb els familiars i els amics dels cooperants.
Hui llegirem un poema de Mohamed
Ali Ali Salem
Vientos de libertad
Vientos de libertad
emprenden
su intrépida marchaen estos saharauis caminos
donde traidores y agresores
sembraron exterminio,
fúnebres miradas
tuercas donde flores
y espectros de agonía.
Se oyen estruendos,
gemidos de dolor.Duerme el día
en garras de hiena,
el cielo llueve acero
y mi jaima es un torbellino
de asustados rostros
que huyeron de la tierra,
que vuelven a la patria,
mientras el viento de la libertad
lame los confines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada